Medi Social- Quarta classe

Magistrals  11/11/2011   9/12/2011

L’ ESPAI A EDUCACIÓ INFANTIL

Per tal d’abordar uns conceptes tan abstracte, com ho son el temps i l’espai,  començaré per parla sobre l’espai, ja que penso que es troba més acotat i en podrà donar peu, posteriorment al següent concepte.

Així doncs deixo constància d’una de les frases de John Bale

L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars.

Com adults que som, ens creiem molt espavilats; com posseïm més quantitat d’informació  pensem que en sabem més que els infants, però...  deixem de ser el melic del món!

Evidentment, els més menuts tenen la seva raó, ja que en base a la seva experiència, i a les seves pròpies construccions, tenen un altre prisma de visió, una altre percepció del món, però això, no vol dir que sigui errònia, tant sols es  egocèntrica, ( espais petits i abastables) en el sentit que és l’única realitat que ells coneixen i que  per tant, esta íntimament relacionat, amb el que ells han experimentat i viscut.

Per això, L’espai es va constituint de manera progressiva, a mesura que es desenvolupen cognitivament, acotant-los la realitat, per tal que prenguin un control i domini d’aquest i puguin anar construint els seus propis esquemes mentals

Cal destacar, que tenim uns elements claus en la representació de l’ espai que ens ajuden a acotar i definir un espai determinat (fites )

(simplificació d’objectes i coses que ens marquen aquell espai)

Des de el currículum podem treballar molt significativament aquests conceptes des de la primera infància  realitzant activitats d’ aprenentatge vinculats amb el concepte d’espai / temps per tal de poder treballar la seva  percepció.

L’ÀREA DESCOBERTA D’UN MATEIX

Ítems  vinculats amb l’espai i temps:

ë Domini progressiu, possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i l’ utilització dels recursos personals de que disposa en la seva vida quotidiana.

ë Progressar en el domini de la coordinació i control dinàmic del cos.

ë Domini progressiu del control i coordinació del moviment manual.

ë Iniciativa per dur-se a terme activitats, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant ajuda als altres acceptant les petites frustracions.

DESCOBERTA DE L’ENTORN:

ë  comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat i la socialització amb aquest i el grup d’iguals

ë  Orientació amb l’autonomia en els espais habituals i l’iniciativa en l’ús de termes relatius a l’espai (aquí, allà, fora-dins, amunt-avall,...)

ë  Orientacions en les seqüències temporals en que s’organitza la vida diària i iniciació en els termes relatius a l’orientació del temps (mati, tarda, després,...)

ë  Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de pròpies vivències establint relacions entre objectes

ë  Observació i exploració de l’entorn físic i social planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven

ë  Observació sensorial i constatació d’alguns canvis i modificacions a que estan sotmesos tots els elements de l’entorn.

ë  Interès i curiositat pel medi físic i social observant les característiques de ‘entorn natural i formulant preguntes sobre algun esdeveniment

ë  Participació e festes tradicionals i costums de la comunitat a la qual pertany

ë  Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials, fruit de l’exploració i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondència en funció de les característiques i atributs.

ë  Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l’ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes

COMUNICACIÓ I LLENGUATGE:

ë  Iniciació en la descoberta i ús del llenguatge corporal i verbal

ë  Comprensió de les intencions i del missatge que li adrecen les persones adultes u altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació, valorant el llenguatge oral com una mitja de relació amb les persones).

ë  Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa).

ë  Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents.

Tot i així, comptem amb un seguit d’àmbits vinculats a l’aprenentatge de l’espai com són:

L’ORIENTACIÓ DE L’ESPAI[1]	L’OBJECTE EN L’ESPAI	LA POSICIÓ RELATIVA DELS OBJECTES A L’ESPAI[2]	LES DISTÀNCIES[3]	LES MESURES[4]
Lateralitat: esquerra i dreta	Interioritat: dintre, a l’interior.	Interioritat: a l’interior, al mig de	Proximitat: a prop de, al costat de, més a prop de, aquí, aquest/a	Números i relacions matemàtiques
Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons.	Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.	Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre.	Allunyament: lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell/a	Inici amb relació entre objectes i distancies: quin està més a prop, quin està més lluny.
Anterioritat: davant/darrera, dret/revés, abans/desprès, front/darrera.	Delimitació: extremitat, final/límit, permetre, al llarg de, al voltant de	Secció: tall, drecera, a través de, de part en part.	Intervals: apartat un de l’altre, continu, discontinu.
		Contigüitat: en contacte, contra.

---

[1] No obstant, cal tenir present les necessitats i característiques individuals de cada nen (ja que l’activitat pot estar pensada  per dretans i per tant la percepció pot crear equivocs en la percepció del nen o nena esquerra.

[2] Es diferencia de l’anterior perquè pot ser determinada per un instant o la perspectiva des d’on es mires. Posició relativa. Que es modifica per l’instant en que es demana o del punt de vista en que ho fas. Els objectes es poden mirar de diferent manera....no sempre seran igual

[3] Com he comentat anteriorment, el concepte de llunyania es força complex, ja que els nostres petits, no tenen la capacitat de diferenciar-ho, i comparar-ho perquè no tenen amb que fer-ho. Com es molt lluny? Al poble del costat o a la xina?

Anteriorment es feia servir a teoria concèntrica molt més tancada, però era evident que no era factible i per aquest motiu, és important partir d’allò que els nostres infants saben i coneixen, per construir uns aprenentatges en bastida, és a dir, la teoria de l’espiral, on podem anar incorporant nous coneixements més complexes , arrel dels ja acomodats (ZDP). Cal tenir present, que cal anar als nous coneixements als coneixements previs per anar creant aprenentatges significatius

[4] Els números i relacions matemàtiques son molt complexes per treballar en educació infantil per tant, primer sa de treballar tots els aspectes anteriors, i relacionar els objectes i les distancies, per poder arribar als aprenentatges significatius de les matemàtiques.

Medi Social- Quarta classe

Magistrals  11/11/2011   9/12/2011

EL TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL

 

Pel que fa referència la temps, especialment en els infants menors de cinc anys, cal reconèixer que és un concepte més difícil de percebre, mesura i fins i tot calcular-ho ja que no es cap element tangible ni comparable (si no es tenen nocions prèvies)

Tal i com s’afirma en el text “El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales” de Cristòfol A. Trepat, Pilar Comes, es un aspecte abstracte.

Agustin de Hiponia va començar a plantejar-se la idea de temps, però evidentment afirmava que es tractava d’una tasca complicada,

Han sigut molts poetes, filòsofs, ... que s’han preguntat sobre l’existencia d’auetsa pero tots cauen en filosofia pura i dura fins que tan bon punt es va fer la primera aproximació:

“en primer lugar vivimos o experimentamos la duración de las cosas y en una segunda fase, pensamos o racionalizamos esta experiencia elaborando un concepto el cual necesitamos para aplicarlo y adecuarnos a nuestro entorno” (pág. 12)

Posteriorment Aristòtil i Plató es va començar a realitzar hipòtesis sobre el temps, (que era, com es mesurava,...)

Aristòtil: “el tiempo es el numero o medida del movimiento según el antes o el después” (pàg. 13)

Plató;” El tiempo es la imagen móvil de la eternidad” (pàg. 14)

L’espècie humana doncs va sentir la necessitat d’investigar per poder adaptar-se a un entorn i inventar eines i mecanismes que els permetés tenir un control sobre aquest

Evidentment, desprès de tanta filosofia, ens plantegem, ¿com ensenyar el temps a infants tant petits? Com els hi expliquem aquest concepte tant relatiu? Doncs bé, em de tenir present les seves capacitats i no oblidar mai que, l’aprenentatge ha de ser divertit, motivador i participatiu; així que una bona manera, es començar a introduir-ho a través del conte: (fa molt i molts anys, durant la primavera,....)

Degut als avanços i les noves tecnologies, disposem d’un ampli ventall que ens ajudaran a fer front aquest conceptes

La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.

                                                                                              Joan Pagès

Cal fer una diferenciació entre el temps que és viu (absolutament subjectiu ja que segons cadascú serà diferent)

Per contra el temps social si que té una durada estable, prefixada i compartida(mesos, anys, dies, hores, etc.)

El temps i les persones, hi ha tres possibilitats de treball del temps:

- El temps viscut

No és altre cosa que la propietat temporal, formada, gracies a la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica.

A mesura que anem creixent , s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana.

La primera relació que té el nen o nena del temps és aquella que viu que està en funció d’allò que li agrada (curt temps) o no (llarg temps). Però en el moment que es va integrant en àmbits de socialització com la família, escola, etc., el descobriment d’aquests ritmes temporals canvien i es transformen en pautes temporals com la celebració d’aniversaris, el creixement de l’infant, la nit i el dia, les estacions de l’any recollint les vivències personals tot aportant-ne de noves i posant-li un nom (primavera, estiu, hivern, tardor).

Activitats didàctiques:

ü Treballar a partir de l’infant amb fotografies com era de petit, com és ara i dibuixar-se com serà de gran.

ü Ordenar les parts de dia i nomenar-les (matí, migdia, vespre, capvespre) anar complicant les paraules a partir que van creixement.

El temps social

ë És un temps complex i abstracte.

ë Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica.

ë És un temps col·lectiu.

Categories:

Ritmes: lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència (canvi), etc. (conte la llebre i la tortuga)

Orientació: passat-present-futur.

Posició: successió/simultaneïtat. Difícil per treballar amb infants.

Duració: variabilitat (arbre), permanència (edificis) (continuïtat/canvi)

Activitats didàctiques:

Simultaneïtat: Dibuix on els nens estan a classe, conserge canvia llum i al pati fan gimnàs. El nen ha de dibuixar que fa mentre el pare fa el menjar.

Duració: Marcar quina activitat dura més à rentar-se dents o dutxar-se.

El temps històric

ë És el temps que ja no existeix, però cal iniciar als alumnes d’alguna manera amb aquesta habilitat temporal

Categories:

ë Allunyament i evocació-empatia (representació mental de temps passats i pensar com haguessis viscut tu en aquelles circumstàncies)

ë Simultaneïtat (mentre nosaltres aquí som d’una manera a l’altre punta del món és diferent i passen coses diferents. Sorgeix el problema de menysprear altres indrets del món)

ë Continuïtat (església per anar a missa) i canvi (el castell ara és un restaurant)

ë Evolució causal (causa-efecte)

ë Ritmes evolutius i durades

ë Cronologia

Com percebre el temps històric?

A partir de les coses que ens han arribat del temps passat, les fonts.

Primàries: van ser fetes en el passat però arriben en el present

v Restes del passat-presents. Fonts materials.

v Relats viscuts. Fonts orals (avis)

v Documents antics. Fonts escrites

v Imatges del passat. Fonts iconogràfiques.

Secundàries: estan preparades avui per explicar el passat.

v Recreacions

v Contes

v Dramatitzacions

v Pel·lícules

v Jocs

---