miércoles, 26 de octubre de 2011

Medi Social- Tercera classe

Magistral 14/10/2011:

Avui hem realitzat una classe força teòrica, però que malgrat això, ha sigut dinàmica i atractiva, la qual cosa comporta el seguiment actiu de la lliçó. Per poder fer possible aquest fenomen el mestre a aconseguit captar l’atenció de les seves alumnes i endinsar-nos en un mon paral·lelament fantàstic: el conte.

¿ Des de quant existeixen els conte ?

la mare me’n explicava, l’ àvia em seia a la rentadora i mentre em donava l’ àpat, m’anava explicant el conte,... encara recordo el dia que el meu pare m’explicava aquells contes que tant valors amagaven: cooperació, respecte, empatia, solidaritat, esforç,... i els tiets! Perquè deixes de plorar mentre marxàvem del parc...

Tant és així que em de percebre el conte com una eina d’integració al pensament i un instrument d’aprenentatge de comportaments socials

Antigament, i degut al alt nivell d’analfabetisme (no tenien coneixements de la lecto- escriptura), els contes s’explicaven de manera oral.

La religió es va unir aquest fenomen, i va convertir els seus escrits, en una mena de contes moralitzadors que explicaven el bé i el mal, entre d’altres, la Bíblia, l’Antic testament,...

Posteriorment van aparèixer els contes populars i literaris com; els Tres porquets, la Caputxeta vermella, Hansel i Gretel (entre d’altres) que han crescut amb els nostres besavis, avis, pares... i ho seguiran fent amb els nostres fills, néts etc

Així doncs, és quedar clar que el conte, té un caràcter social vinculat a la família, però també ho està amb àmbits socials, com l’escola, la biblioteca,... i que per tant, pot considerar -se clarament  una eina  amb forma d’espiral (podem treballar i estudiar un concepte en diferents contextos i torna-ho a tractar en un altre moment de la vida, en diferents edats)

Si mirem els contes como a eina d’aprenentatge vers els infants descobrim que els contes els ajuden a desenvolupar una estructuració cognitiva, a determinar un temps i un espai (real o  imaginari: fa molt i molt de temps, un dia de primavera, una matinada fresca- en un bosc frondós, en el país de les joguines, a una casa de xocolata,) que els ajudarà a descontextualitzar situacions; no obstant, per que tot això sigui possible i alhora efectiu, és necessari que el narrador utilitzi un seguit d’estratègies i capacitats comunicatives associades a la narració del conte:

ë Utilitzar un vocabulari adient:

Una de les competències que em de desenvolupar com a docents, és ampliar cada cop el vocabulari, per ser integrades al seu propi.

ë El ritme i entonació adequada:

Gracies aquestes dues característiques, podem transmetre allò que es vol, o no, aprofundir.

ë Vocalització clara:

 Em de ser bons comunicadors, i per tant, em d’emetre les paraules de manera clara i comprensible. Per que això sigui possible ens recolzarem en les pauses i els silencis que ens ajudaran a vocalitzar amb claredat

ë Gestió de la mirada:

La mirada té un poder únic i exclusiu per això, quan estàs parlant al teu alumnat els hem de mirar ja que els fem  partícips, adquireix un paper actiu en el conte (d’aquesta manera és més fàcil desenvolupar la capacitat empàtica )

ë Expressivitat gestual:

Mitjançant l’expressivitat gestual ens podem recolzar en  corrobora alguna idea. El gest per tant permet visualitzar algun concepte (gran o petit- amb les mans més o menys separades), fins i tot alguns cops t’ajuda a donar força a l’idea que vols emfatitzar

ë Silencis i interrogatoris:

A través dels interrogants que es poden llençar en la narració d’un conte endinsem als infants i podem treballar, per exemple, de manera transversal,  l’empatia vers un altre personatges. En canvi gracies als silencis que fem podem crear unes expectatives i crear un clima

ë Expressivitat sonora i musical:

És evident que la musica es adequada per recrear i acompanyar els aconteixements i per tal d’incloure a l’alumne en el conte i ajudar-lo a comprendre el que succeeix.

ë Comparteix l’acció fent participar:

És interessant que puguem fer participar als alumnes per compartir amb nosaltres la narració

ë Creació del clímax:

Per tal de crear una situació de clímax una peça clau que ha de fer servir l’emissor es utilitzar una entonació adequada al context de la narració.

ë Obrir i tancar el conte adequadament:

Es important que per captar l’atenció de l’ infant i poder indicar l’ inici d’aquesta activitat s’esdevingui un principi , el qual generalment exposarà un temps i un espai determinat,  i per concloure s’ha de recorre a unes eines de tancament per indicar el fi de la narració, (vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos )

Cal comentar que recorre a altres eines que serveixi de nexe amb el públic, pot ser un bon instrument de connexió amb els infants, com per exemple les titelles.

D’aquesta manera m’agradaria concloure aquest testimoni sobre la classe impartida avui, ja que els contes són un recurs didàctic que vincula molts aspectes vàlids i necessaris per a formar a futures persones que sàpiguen conviure en societat,la societat a la que anomenem com a xarxa a través dels valors ètics implícits en ells.  Tanmateix, els contes no tracten d’omplir els nens de coneixements sinó d’oferir-los diferents perspectives i crear persones amb uns valors ètics ferms i estables.


Us deixo aquest enllaç que he trobat interessant per la gran quantitat de contes, endevinalles i demes que hi ha i que espero que en algun moment,... US SIGUIN DE GRAN AJUDA!

http://cositasparalospeques.blogspot.com/search/label/CLASICOS

martes, 25 de octubre de 2011

Medi Social- Segona classe

Magistral 23/09/2011:

La classe d’avui s’ha reprès, tot seguint el fil conductor de l’anterior, amb una metodologia dinàmica, atractiva i participativa d’algunes alumnes que presentaven, a través d’una imatge i/o vídeo la classe anterior.



A la nostra societat, s’han anat desenvolupant uns valors poc favorables cap a  la nostra Terra, ens hem transformat en essers possessius, dominats per el capitalisme i l’ afan de superioritat.

Es necessari que fem una ullada, de tant en tant, al nostre voltant i siguem conscient de la realitat. El nostre paper com a futures docents, té molta força en aquest aspecte i a les nostres mans esta la funció, de fer un gir  i aconseguir promoure una consciència ecològica, un equitat i conseqüentment, una sostenibilitat, i per que això sigui efectiu,com a mestres hem de buscar estratègies i que promoguin la creativitat dels mes petits sota uns paràmetres de llibertat, delimitats per les normes i límits que hi ha explicites a la  nostra societat cultural.

L’aspecte cultural, marcarà les formes, les normes i les limitacions que marcarà el context on ens desenvolupem. Per aquest motiu es els adults, entesos com a figures modèliques dels més petits han de predicar per l’exemple.

Per tal que  tota aquesta xarxa constructivista s’enlairi de forma eficient es necessari que entre nosaltres siguem capaços de dialogar, respectar, comunicar, empatitzar i sobretot col·laborar
Medi Social- Primera classe

Magistral 16/09/2011:

Avui bàsicament ha sigut el primer dia de classe, i per tant la presentació de l’assignatura. Sincerament venia amb una idea preconcebuda del crèdit. No obstant, al llarg de la classe la meva percepció ha anat canviant  i endinsant-me, com la Pilar ha dit, a les seves pupil·les.

La percepció de la mestra sobre el món, juntament amb una explicació vivencial, anecdòtica i per suposat dinàmica i atractiva ha fet despertar dins meu les ganes de saber per algun dia, poder explicar amb la mateixa intensitat i emoció les meves pròpies experiències per seguir promovent una educació que formi per davant a persones, persones amb criteri propi, i capaces de canviar les coses del mon que no els hi agrada, sempre des de la consciencia, ja que no em d’oblidar que vivim interelacionats els uns amb els altres.
1era entrada
MEDI NATURAL-CIÈNCIA:


QUÈ ESTIC APRENENT MIRANT UN INSECTE PAL:




El primer que hem va venir al cap quan ens van donar l’ insecte pal era: com faríem, perquè totes, observéssim dit animaló.

Vam parlar i decidir, amb l ‘intenció de poder observar-lo totes, que el cuidaríem durant una setmana cadascuna. Amb els dies, vaig anar rumiant i pensant, sobre que observaria d’aquest bitxet, ja que el poc que sabia d’aquests era que no eren gaire divertits ja que sempre estaven força quiets, i aleshores vaig caure en el compte, que mai cap de nosaltres podria observar el mateix, fent sorgir un aprenentatge propi, en construcció, ja que el que pretén es perseguir la interpretació de la realitat i nosaltres, gracies a ser un grup-equip, podem percebre diferents realitats les quals totes són valides, i per un altre banda emergeix l’aprenentatge com a descobriment, ja que esta basat exhaustivament en l’observació i l’experimentació, fent servir un mètode científics que creix de l’ inducció [1][1]i per tant, caracteritza allò que és científic, que és exactament el que duem a terme el nostre grup-equip, ja que observem diàriament al insecte per tal d’anar-nos informant com evoluciona i anem experimentant noves formes que gracies a fonts teòriques (essencialment Internet) anem provant diferents coses com: el tipus d’alimentació, quina reacció té, s’hi fa algun canvi, els excrements,...

Per tant penso que es una metodologia de treball força atractiva, ja que en el cas de les aules d’educació infantil, com a les aules universitàries de grau Infantil s’aconsegueix cohesionar un grup de treball introduint uns valors ètics útils per introduir-se en societat, a una nova realitat. A més a més, ens ensenyar a obrir els ulls i anar més enllà del que aparentment es percep, fent-nos conscients del que sabem, i del que no, per tal de anar-nos preguntant a nosaltres mateixos i anar progressivament solucionant les possibles qüestions que hagin sorgit.







[1][1] Obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenien dades particulars (com per exemple l’observació repetides d’objectes o aconteixemetns de la mateixa índole s’estableix una conclusió per a tots els objectes o fenòmens de la natura ___________________________http://es.wikipedia.org/wiki/Razonamiento_inductivo

















[1] Obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenien dades particulars (com per exemple l’observació repetides d’objectes o aconteixemetns de la mateixa índole s’estableix una conclusió per a tots els objectes o fenòmens de la natura ___________________________http://es.wikipedia.org/wiki/Razonamiento_inductivo