4a entrada

         MEDI NATURAL-CIÈNCIA:

 

¡FER I PENSAR A INFANTIL!

 

 

Si ens parem a pensar on rau la diferencia entre el fer i el pensar aparentment, tothom ho tindria  molt clar:

El pensament es l’ activitat i creació de la ment, mentre que per contra el fer seria l’acció física, si aquests conceptes els lliguem a l’educació, han d’anar junts? O per contra, poden ser dues disciplines independents?

 Des del meu semblar penso, que son paraules bessones, que es necessiten la una a l’altre ja que... que fem si no pensem allò que volem esdevenir? I per contra tot pensament te una acció, una conducta, una manera de fer...

Desprès d’aquesta petita introducció, penso que per tal de completar un procés i donar cabuda, tant  a les ciències socials com natural són necessàries ambdues disciplines:

ë  L’experiència  com a manera de FER

ë  I la conceptualització teòrica com a manera de PENSAR

Anys enrere en que l’escola tenia una visió poc personalitzada dels infants, pensaven que el mes important a l’escola era omplir, als mes petits, de coneixements, i quants més millors.

Eren recipients que s’havien d’omplir fos com fos, sense tenir en compte els processos de modelització de cada infant, sense tenir cura de les seves inquietuds i ganes de saber. Per tant, en aquest sentit, els educadors els hi donava el mateix la pràctica i l’experiència de l’ infant, ja que eren robots, els quals tenien que elaborar coneixements, on només hi tenia cabuda un únic resultat: aquell que deia el mestre.

No obstant, en el sentit oposat, no podem basar un ensenyament únicament per allò que experimentem i observem a ull nu,  ja que si un cosa, té de certa la ciència, és que tot pot ser relatiu. Per això necessitem recolzar-nos en unes bases fermes, estables i contrastades que ens determinin les qüestions desitjades.

Per tant, i donada aquesta conceptualització,  podem esdevenir que l’una necessita a l’altre per completar el procés que es pretén que no es un altre que:

aconseguir que els infants siguin capaços d’explicar fets, partint de la seva experiència, la seva pràctica directa, de la seva descoberta, alhora que comproven, afirmen i valoren els coneixements més teòrics explicitats en els llibres de text

D’ aquesta manera és fàcilment observable, que entre tots dos vincles sorgeix el diàleg, el respecte, l’escolta. Així doncs, la  part teòrica, està al mateix nivell que la part procedimental, i a la inversa, (jo explico tu experimentes, per tant jo hipotetitzo i desprès explico)

Per tant, hauríem de plantejar un mètode d’ensenyament, que basi  principalment,  la seva font de coneixement  en la coordinació de la seva pròpia experiència i els elements explicats per aconseguir un ensenyament constructiu, efectiu i durador. Per tant, tots dos verbs, relacionats en l’àmbit de l’educació, han de funcionar de manera paral·lela i coherentment

Fins el moment, no havia tingut la necessitat, o la curiositat, de diferenciar tots dos termes. No obstant, a través de la situació plantejada a l’aula, sobre la cura del insecte pal, puc diferenciar clarament tots dos conceptes: pensar i fer

En un primer lloc no hi havia cap indici de coneixement previ sobre aquest animaló,  per tant varem dedicar gran part del temps a l’observació d’aquest, com menjava, que feia, com es movia, quin color adoptava, com s’hidratava, quin procés de defecació seguia,...

Però malgrat la bona fe i les bones intencions, no va ser suficient, i a la setmana va morir.

Degut a la frustració i malestar del  grup a causa de la mort de l’ insecte pal, varem haver de realitzar investigacions per el nostre compte, de caire més aviat teòric En aquest moment doncs, estàvem construint el nostre SABER, estàvem adquirint coneixements..

Així doncs al anar a buscar un nou insecte pal al laboratori, ens varen fer unes petites orientacions, de caire conceptual que ens va fer caure en la reflexió i deducció. Automàticament varem connectar diversos conceptes per tal d’oferir al Mashi Miru un benestar y una bona qualitat de vida

Varem començar a plantejar-nos la nostre mirada cap al animal, ja que per poc vistos i bonic que fos, no deixava de ser un esser viu el qual mantenia un punt de contacte amb el seu entorn extern i el seu interior. Com se’ns va explica a l’aula els essers vius realitzen 3 funcions qe alhora es troben interrelacionades i associades entre si :

- Estructura: el conjunt d’elements que forma un esser viu i la manera que s’organitza.[1]

 Funcions: activitats que es fan per continuar vius[2]

 Fluxes: cosa que entren i que surten (suor, aliments,cera,...) [3]

D’aquesta maner puc verificar que la transmissió teòrico-oral complementa gratament l’experiència viscuda  de tal manera que l’experiència de cuida l’ insecte pal s’ha convertit en un contingut teòric-pràctic basic de l’assignatura que reflexa clarament la proposició de transmetre i vivenciar els coneixements per al que siguin efectius

.

-

---

[1] Estructura:escala (macro / micro)trbem: cèl·lules, teixits, òrgans, el sistema, l’aparell(el que ens diu com som).

Hi ha altres elements que és donen en els essers vius:

- Interacció: tot/parts
- Regulació: Ordre/desordre
- Dinamisme: estabilitat/canvi. És treballa el cicle de la vida.

[2] . Nutrició: té com a funció obtenir tota aquella matèria i energia del medi que ens permet la continuïtat com essers vius, ja que el seu objectiu és continuar viu. A més a més també es important tenir en compte com ens nodrim, és a dir, com ens alimenten i respirem.

   Relació: aquets determina estímul – resposta, és a dir, constantment estem construint el medi (Catalèpsia)

   Reproducció: té a veure amb tots els processos de creixement, de renovació cel·lular, a nous individus.

[3] matèria i energia (són unidireccionals) aquests té un element clau, que és què els essers vius modifiquem el medi extern.