miércoles, 28 de diciembre de 2011
4a entrada
MEDI NATURAL-CIÈNCIA:
¡FER I PENSAR A INFANTIL!
Si ens parem a pensar on rau la diferencia entre el fer i el pensar aparentment, tothom ho tindria molt clar:
El pensament es l’ activitat i creació de la ment, mentre que per contra el fer seria l’acció física, si aquests conceptes els lliguem a l’educació, han d’anar junts? O per contra, poden ser dues disciplines independents?
Des del meu semblar penso, que son paraules bessones, que es necessiten la una a l’altre ja que... que fem si no pensem allò que volem esdevenir? I per contra tot pensament te una acció, una conducta, una manera de fer...
Desprès d’aquesta petita introducció, penso que per tal de completar un procés i donar cabuda, tant a les ciències socials com natural són necessàries ambdues disciplines:
ë L’experiència com a manera de FER
ë I la conceptualització teòrica com a manera de PENSAR
Anys enrere en que l’escola tenia una visió poc personalitzada dels infants, pensaven que el mes important a l’escola era omplir, als mes petits, de coneixements, i quants més millors.
Eren recipients que s’havien d’omplir fos com fos, sense tenir en compte els processos de modelització de cada infant, sense tenir cura de les seves inquietuds i ganes de saber. Per tant, en aquest sentit, els educadors els hi donava el mateix la pràctica i l’experiència de l’ infant, ja que eren robots, els quals tenien que elaborar coneixements, on només hi tenia cabuda un únic resultat: aquell que deia el mestre.
No obstant, en el sentit oposat, no podem basar un ensenyament únicament per allò que experimentem i observem a ull nu, ja que si un cosa, té de certa la ciència, és que tot pot ser relatiu. Per això necessitem recolzar-nos en unes bases fermes, estables i contrastades que ens determinin les qüestions desitjades.
Per tant, i donada aquesta conceptualització, podem esdevenir que l’una necessita a l’altre per completar el procés que es pretén que no es un altre que:
aconseguir que els infants siguin capaços d’explicar fets, partint de la seva experiència, la seva pràctica directa, de la seva descoberta, alhora que comproven, afirmen i valoren els coneixements més teòrics explicitats en els llibres de text
D’ aquesta manera és fàcilment observable, que entre tots dos vincles sorgeix el diàleg, el respecte, l’escolta. Així doncs, la part teòrica, està al mateix nivell que la part procedimental, i a la inversa, (jo explico tu experimentes, per tant jo hipotetitzo i desprès explico)
Per tant, hauríem de plantejar un mètode d’ensenyament, que basi principalment, la seva font de coneixement en la coordinació de la seva pròpia experiència i els elements explicats per aconseguir un ensenyament constructiu, efectiu i durador. Per tant, tots dos verbs, relacionats en l’àmbit de l’educació, han de funcionar de manera paral·lela i coherentment
Fins el moment, no havia tingut la necessitat, o la curiositat, de diferenciar tots dos termes. No obstant, a través de la situació plantejada a l’aula, sobre la cura del insecte pal, puc diferenciar clarament tots dos conceptes: pensar i fer
En un primer lloc no hi havia cap indici de coneixement previ sobre aquest animaló, per tant varem dedicar gran part del temps a l’observació d’aquest, com menjava, que feia, com es movia, quin color adoptava, com s’hidratava, quin procés de defecació seguia,...
Però malgrat la bona fe i les bones intencions, no va ser suficient, i a la setmana va morir.
Degut a la frustració i malestar del grup a causa de la mort de l’ insecte pal, varem haver de realitzar investigacions per el nostre compte, de caire més aviat teòric En aquest moment doncs, estàvem construint el nostre SABER, estàvem adquirint coneixements..
Així doncs al anar a buscar un nou insecte pal al laboratori, ens varen fer unes petites orientacions, de caire conceptual que ens va fer caure en la reflexió i deducció. Automàticament varem connectar diversos conceptes per tal d’oferir al Mashi Miru un benestar y una bona qualitat de vida
Varem començar a plantejar-nos la nostre mirada cap al animal, ja que per poc vistos i bonic que fos, no deixava de ser un esser viu el qual mantenia un punt de contacte amb el seu entorn extern i el seu interior. Com se’ns va explica a l’aula els essers vius realitzen 3 funcions qe alhora es troben interrelacionades i associades entre si :
Funcions: activitats que es fan per continuar vius[2]
D’aquesta maner puc verificar que la transmissió teòrico-oral complementa gratament l’experiència viscuda de tal manera que l’experiència de cuida l’ insecte pal s’ha convertit en un contingut teòric-pràctic basic de l’assignatura que reflexa clarament la proposició de transmetre i vivenciar els coneixements per al que siguin efectius
.
-
[1] Estructura:escala (macro / micro)trbem: cèl·lules, teixits, òrgans, el sistema, l’aparell(el que ens diu com som).
Hi ha altres elements que és donen en els essers vius:
- Interacció: tot/parts
- Regulació: Ordre/desordre
- Dinamisme: estabilitat/canvi. És treballa el cicle de la vida.
- Regulació: Ordre/desordre
- Dinamisme: estabilitat/canvi. És treballa el cicle de la vida.
[2] . Nutrició: té com a funció obtenir tota aquella matèria i energia del medi que ens permet la continuïtat com essers vius, ja que el seu objectiu és continuar viu. A més a més també es important tenir en compte com ens nodrim, és a dir, com ens alimenten i respirem.
Relació: aquets determina estímul – resposta, és a dir, constantment estem construint el medi (Catalèpsia)
Reproducció: té a veure amb tots els processos de creixement, de renovació cel·lular, a nous individus.
[3] matèria i energia (són unidireccionals) aquests té un element clau, que és què els essers vius modifiquem el medi extern.
3era entrada
MEDI NATURAl-CIÈNCIA
Quina relació podem establir, entre la cançó “moving” i la sortida- Gimcana per el campus universitari:
http://www.youtube.com/embed/OfEBA0kyH-U" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Ara evoco quina repercussió va tenir en la meva persona, la conçó de "moving" el dia que varem dur a terme la gimcana per el campus de la UAB...
Al entrar a l’aula i escoltar la cançó “moving” de Macaco (2009), el ritme de la lletra i el compàs de la musica es va apoderà dels bateges del meu cor, transmetent-me una forta energia i empenta, per fer front aquell divendres (25/11/2011) que gairebé feia poques hores acabava de començar.
Si ens parem a pensar, el món en si es moviment; tot té una força que empenta i per tant provoca una temptativa. De la mateixa manera, aquest ritme adopta la forma d’un bucle recursiu que empenta a retroalimentar-se , tornar al principi, a l’ inici del bucle) remeten a una espiral infinita
Si parem atenció al contingut de la lletra, a part d’observar una clara reiteració/repetició, ens transmet el inèrcia i empenta per un possible canviï cap a un món millor. No obstant aquest es un condicionant que rau a les mans de la humanitat i es pot observar clarament amb l’estrofa: “cura del nostre planeta terra”
A més a més, podem distingí entre: l’acció humana individual i la conjunta.
Cada persona, dins dels seus límits, pot repodrir un moviment, que encaixarà amb els seus ideals. Aquests a la vegada, promouen la unió y per tant la força social, i la inèrcia cap al canvi:
“Una gota junto a otra hace oleajes, lagos, mares...océanos,”
fent-nos entendre precisament, aquest concepte clau: si sumem els esforços, les iniciatives, de cadascun de nosaltres basant-nos en el respecta i la confiança, podrem moure grans impossibles ja que la força unida del col·lectius repercutirà i seguirà lluitant per esdevenir una millora!
Penso, que en aquest single apareixen dos protagonistes que es necessiten l’un a l’altre per tal de millorar i conviure gratament:
El receptor (directe): persona física que escolta la cançó i que hauria d’intentar promoure i desencadenar la millorà de la vessant ambiental
“Escucha la llamada de "Mama Tierra” /“Su palabra es nuestra palabra, su "quejío" nuestra voz”
Per altre banda donen animisme al planeta terra, introduint de forma clara i directe l’eix central del tema musical: el planeta Terra
Amb aquesta cançó veiem submergida la temàtica sobre, el vincle que s’esdevé entre l’espècie humana i l’entorn natural que ens envolta, ja que l’un necessita del altre per sobreviure correctament, i per això, se’l ha de cuidar i fer carantonyes. Però evidentment, per arribar fins aquí, hem d’haver arrelat socialment, un alt nivell de cohesió i sincronització (una idea promoguda per un grup de gent considerable, per arribar a estimular i projectar canvis (cap a millors) vers el planeta Terra)
Per que això sigui possible, hi ha vegades que hem de mirar enrere amb la finalitat de millorar en el que farem.
Això però, no vol dir que ens haguem equivocat, sinó que, gracies a una experiència, a uns coneixements, ... volem fer un canvi, i caminar cap al saber per tal de millorar la situació.
Actualment patim una situació socioeconòmica força complicada, però mai ningú no ha dit, que la vida sigui un camí fàcil. La vida, entesa des de l’àmbit social, és un recorregut cíclic. Anteriorment, els nostres avis, van patir diverses guerres i revoltes, acompanyades de situacions de fam, d’escassetat laboral. No obstant això, entre tots, i gracies al treball en equip, la cohesió, i la veu del poble, van fer front aquestes dificultat per tirar endavant, de la mateixa manera que ho haurem de fer nosaltres si volem viure en unes condiciona favorables i optimes
D’aquesta manera si relacionem la lletra amb la gincama que varem dur a terme, en grups de 5 persones, en la qual havíem de moure’ns per els espais i racons que formen el campus de la universitat, interactuar amb el món que ens envolta, gaudir de les seves característiques...
Per tal de poder realitzar exitosament la tasca ensementada, havíem d’organitzar-nos, i per tant, parlar entre nosaltres amb l’ intenció de poder definir els objectius proposat per aquella tasca
Per tant, és evident que existeix un vincle social, que s’inicia amb el pensament individual de cada membre i que s’esdevé en la cohesió del grup respectant la ideologia individual i arribant a un consens, a una manera de fer i actuar conjuntament per obtenir el seu propòsit.
Sota el meu semblar, ha estat una activitat molt enriquidora ja que, han intervingut per una banda: els coneixements científics i teòrics que algunes membres del grup tenien i l’experiència d’altres membres que apuntaven a ser majors i que per tant, els aprenentatges i qüestions que es plantejaven es podien solucionar gracies al seu trajecte, al seu bagatge (per allò que prèviament havien viscut )
Respecte l’entorn, esta clar, que per dur a terme correctament la gimcana, era necessari mantenir un contacte amb el mon que ens envoltava de manera dinàmica, oberta, gratificant i exemplificadora, ja que és una forma de potencia l’àrea de descoberta de l’entorn i posar de manifest, com em dit anteriorment, la motxilla que cadascun de nosaltres portem a sobre, carregada experiències i vivències per tal d’exposar els coneixements previs que tenim. A més a més, hi ha present un altre exercici, ja que descontextualitzem situacions, raonem i argumentem , tenir present els diferents punts de vista i aprenent a respectar-los... amb la finalitat de poder dirigir-los on volem i utilitzar bàsicament uns aprenentatges significatius...
Un exemple d’això ho podem veure, en el Decret d’Educació Infantil 101/2010 de 3 d’agost article: 2, 3, 5, 6 i Annex 1, on apareixen gran diversista d’items a tractar amb el desenvolupament de la gincama
Tal i com s’explicita el en Currículum d’Educació Infantil podem establir una clara connexió i lligam amb la ginacama que hem elaborat, ja que podem veure reflectides algunes de les capacitats clares del currículum:
1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma:
Ø Coneixement i domini del se propi cos en el moviment i coordinació, tot adondant-se de les seves possibilitats.
Ø Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ ell mateix i del altres.
A través de les activitats proposades a la gincama, concretament a les escales, es fan conscients de les seves possibilitats i limitacions, sabent per ells mateixos fins a on poden arribar, alhora que es proposen un nou repte i superació de les seves pors i dels propis coneixements, fent desenvolupar progressivament una seguretat personal del seus actes i valorant-se positivament en allò que aconsegueixen tirar cap endavant i promovent un esperit de lluita i empenta per allò que els hi es mes dificultós 2. Aprendre a pensar i comunicar
Ø Pensar, crear i elaborar explicacions.
Ø Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos.
Al haver distribuïts diferents proves al llarg de la gincama, ens hem trobat amb activitats de caire més aviat reflexius (Prova 9: “Busco una cosa que...”) per tal de fer servir el raonament i les justificacions per tal de, entre els membres, posar-los en comú i arribar a un possible consens
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Ø Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis.
Ø Observar i explorar l’entorn immediat natural i físic, amb
una activitat de curiositat i respecte.
Com a persones físiques i individual, els adults hauran de promoure en els infants, l’empenta per a fer coses, la participació activa,... fomentant la motivació, i com a conseqüència directe, raonar situacions, preguntar dubtes, realitzar hipòtesis,...
4. Aprendre a conviure i habitar el món:
Ø Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacifica de conflictes que es poden donar.
Es important, sobretot en l’etapa d’educació infantil, que els infants es sentin acollits, que formen part d’un grup social, on se’ls respecte i té en compte, gracies a la participació activa ( treball en grup), introduint transversalment valors morals i ètics com diu a lectura capítol 2: “Quins són els fonaments per una educació en valors ètics”[1],
A més a més aquesta situació els permet posar de manifest el seu caràcter i personalitat donant-los l’oportunitat de resoldre conflictes (tant grupals com individuals)
[1] La veu de l’altre. Reflexions per educar en Valors ètics. De Melich, J.C Palou i J. Poch.C 2000 Barcelona ICE UAB. Pàg. 33 i 34
http://www.youtube.com/embed/OfEBA0kyH-U" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Medi Social- Quarta classe
Magistrals 11/11/2011 9/12/2011
L’ ESPAI A EDUCACIÓ INFANTIL
Per tal d’abordar uns conceptes tan abstracte, com ho son el temps i l’espai, començaré per parla sobre l’espai, ja que penso que es troba més acotat i en podrà donar peu, posteriorment al següent concepte.
Així doncs deixo constància d’una de les frases de John Bale
L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars.
Com adults que som, ens creiem molt espavilats; com posseïm més quantitat d’informació pensem que en sabem més que els infants, però... deixem de ser el melic del món!
Evidentment, els més menuts tenen la seva raó, ja que en base a la seva experiència, i a les seves pròpies construccions, tenen un altre prisma de visió, una altre percepció del món, però això, no vol dir que sigui errònia, tant sols es egocèntrica, ( espais petits i abastables) en el sentit que és l’única realitat que ells coneixen i que per tant, esta íntimament relacionat, amb el que ells han experimentat i viscut. Per això, L’espai es va constituint de manera progressiva, a mesura que es desenvolupen cognitivament, acotant-los la realitat, per tal que prenguin un control i domini d’aquest i puguin anar construint els seus propis esquemes mentals
Cal destacar, que tenim uns elements claus en la representació de l’ espai que ens ajuden a acotar i definir un espai determinat (fites )
(simplificació d’objectes i coses que ens marquen aquell espai)
Des de el currículum podem treballar molt significativament aquests conceptes des de la primera infància realitzant activitats d’ aprenentatge vinculats amb el concepte d’espai / temps per tal de poder treballar la seva percepció.
L’ÀREA DESCOBERTA D’UN MATEIX
Ítems vinculats amb l’espai i temps:
ë Domini progressiu, possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i l’ utilització dels recursos personals de que disposa en la seva vida quotidiana.
ë Progressar en el domini de la coordinació i control dinàmic del cos.
ë Domini progressiu del control i coordinació del moviment manual.
ë Iniciativa per dur-se a terme activitats, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant ajuda als altres acceptant les petites frustracions.
DESCOBERTA DE L’ENTORN:
ë comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat i la socialització amb aquest i el grup d’iguals
ë Orientació amb l’autonomia en els espais habituals i l’iniciativa en l’ús de termes relatius a l’espai (aquí, allà, fora-dins, amunt-avall,...)
ë Orientacions en les seqüències temporals en que s’organitza la vida diària i iniciació en els termes relatius a l’orientació del temps (mati, tarda, després,...)
ë Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de pròpies vivències establint relacions entre objectes
ë Observació i exploració de l’entorn físic i social planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven
ë Observació sensorial i constatació d’alguns canvis i modificacions a que estan sotmesos tots els elements de l’entorn.
ë Interès i curiositat pel medi físic i social observant les característiques de ‘entorn natural i formulant preguntes sobre algun esdeveniment
ë Participació e festes tradicionals i costums de la comunitat a la qual pertany
ë Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials, fruit de l’exploració i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondència en funció de les característiques i atributs.
ë Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l’ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes
COMUNICACIÓ I LLENGUATGE:
ë Iniciació en la descoberta i ús del llenguatge corporal i verbal
ë Comprensió de les intencions i del missatge que li adrecen les persones adultes u altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació, valorant el llenguatge oral com una mitja de relació amb les persones).
ë Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa).
ë Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents.
Tot i així, comptem amb un seguit d’àmbits vinculats a l’aprenentatge de l’espai com són:
L’ORIENTACIÓ DE L’ESPAI[1] | L’OBJECTE EN L’ESPAI | LA POSICIÓ RELATIVA DELS OBJECTES A L’ESPAI[2] | LES DISTÀNCIES[3] | LES MESURES[4] |
Lateralitat: esquerra i dreta | Interioritat: dintre, a l’interior. | Interioritat: a l’interior, al mig de | Proximitat: a prop de, al costat de, més a prop de, aquí, aquest/a | Números i relacions matemàtiques |
Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons. | Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior. | Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre. | Allunyament: lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell/a | Inici amb relació entre objectes i distancies: quin està més a prop, quin està més lluny. |
Anterioritat: davant/darrera, dret/revés, abans/desprès, front/darrera. | Delimitació: extremitat, final/límit, permetre, al llarg de, al voltant de | Secció: tall, drecera, a través de, de part en part. | Intervals: apartat un de l’altre, continu, discontinu. | |
Contigüitat: en contacte, contra. |
[1] No obstant, cal tenir present les necessitats i característiques individuals de cada nen (ja que l’activitat pot estar pensada per dretans i per tant la percepció pot crear equivocs en la percepció del nen o nena esquerra.
[2] Es diferencia de l’anterior perquè pot ser determinada per un instant o la perspectiva des d’on es mires. Posició relativa. Que es modifica per l’instant en que es demana o del punt de vista en que ho fas. Els objectes es poden mirar de diferent manera....no sempre seran igual
[3] Com he comentat anteriorment, el concepte de llunyania es força complex, ja que els nostres petits, no tenen la capacitat de diferenciar-ho, i comparar-ho perquè no tenen amb que fer-ho. Com es molt lluny? Al poble del costat o a la xina?
Anteriorment es feia servir a teoria concèntrica molt més tancada, però era evident que no era factible i per aquest motiu, és important partir d’allò que els nostres infants saben i coneixen, per construir uns aprenentatges en bastida, és a dir, la teoria de l’espiral, on podem anar incorporant nous coneixements més complexes , arrel dels ja acomodats (ZDP). Cal tenir present, que cal anar als nous coneixements als coneixements previs per anar creant aprenentatges significatius
[4] Els números i relacions matemàtiques son molt complexes per treballar en educació infantil per tant, primer sa de treballar tots els aspectes anteriors, i relacionar els objectes i les distancies, per poder arribar als aprenentatges significatius de les matemàtiques.
Medi Social- Quarta classe
Magistrals 11/11/2011 9/12/2011
EL TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL
Pel que fa referència la temps, especialment en els infants menors de cinc anys, cal reconèixer que és un concepte més difícil de percebre, mesura i fins i tot calcular-ho ja que no es cap element tangible ni comparable (si no es tenen nocions prèvies)
Tal i com s’afirma en el text “El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales” de Cristòfol A. Trepat, Pilar Comes, es un aspecte abstracte.
Agustin de Hiponia va començar a plantejar-se la idea de temps, però evidentment afirmava que es tractava d’una tasca complicada,
Han sigut molts poetes, filòsofs, ... que s’han preguntat sobre l’existencia d’auetsa pero tots cauen en filosofia pura i dura fins que tan bon punt es va fer la primera aproximació:
“en primer lugar vivimos o experimentamos la duración de las cosas y en una segunda fase, pensamos o racionalizamos esta experiencia elaborando un concepto el cual necesitamos para aplicarlo y adecuarnos a nuestro entorno” (pág. 12)
Posteriorment Aristòtil i Plató es va començar a realitzar hipòtesis sobre el temps, (que era, com es mesurava,...)
Aristòtil: “el tiempo es el numero o medida del movimiento según el antes o el después” (pàg. 13)
Plató;” El tiempo es la imagen móvil de la eternidad” (pàg. 14)
L’espècie humana doncs va sentir la necessitat d’investigar per poder adaptar-se a un entorn i inventar eines i mecanismes que els permetés tenir un control sobre aquest
Evidentment, desprès de tanta filosofia, ens plantegem, ¿com ensenyar el temps a infants tant petits? Com els hi expliquem aquest concepte tant relatiu? Doncs bé, em de tenir present les seves capacitats i no oblidar mai que, l’aprenentatge ha de ser divertit, motivador i participatiu; així que una bona manera, es començar a introduir-ho a través del conte: (fa molt i molts anys, durant la primavera,....)Degut als avanços i les noves tecnologies, disposem d’un ampli ventall que ens ajudaran a fer front aquest conceptes
La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.
Joan Pagès
Cal fer una diferenciació entre el temps que és viu (absolutament subjectiu ja que segons cadascú serà diferent)
Per contra el temps social si que té una durada estable, prefixada i compartida(mesos, anys, dies, hores, etc.)
El temps i les persones, hi ha tres possibilitats de treball del temps:
- El temps viscut
No és altre cosa que la propietat temporal, formada, gracies a la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica.
A mesura que anem creixent , s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana.
La primera relació que té el nen o nena del temps és aquella que viu que està en funció d’allò que li agrada (curt temps) o no (llarg temps). Però en el moment que es va integrant en àmbits de socialització com la família, escola, etc., el descobriment d’aquests ritmes temporals canvien i es transformen en pautes temporals com la celebració d’aniversaris, el creixement de l’infant, la nit i el dia, les estacions de l’any recollint les vivències personals tot aportant-ne de noves i posant-li un nom (primavera, estiu, hivern, tardor).
Activitats didàctiques:
ü Treballar a partir de l’infant amb fotografies com era de petit, com és ara i dibuixar-se com serà de gran.
ü Ordenar les parts de dia i nomenar-les (matí, migdia, vespre, capvespre) anar complicant les paraules a partir que van creixement.
El temps social
ë És un temps complex i abstracte.
ë Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica.
ë És un temps col·lectiu.
Categories:
Ritmes: lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència (canvi), etc. (conte la llebre i la tortuga)
Orientació: passat-present-futur.
Posició: successió/simultaneïtat. Difícil per treballar amb infants.
Duració: variabilitat (arbre), permanència (edificis) (continuïtat/canvi)
Activitats didàctiques:
Simultaneïtat: Dibuix on els nens estan a classe, conserge canvia llum i al pati fan gimnàs. El nen ha de dibuixar que fa mentre el pare fa el menjar.
Duració: Marcar quina activitat dura més à rentar-se dents o dutxar-se.
El temps històric
ë És el temps que ja no existeix, però cal iniciar als alumnes d’alguna manera amb aquesta habilitat temporal
Categories:
ë Allunyament i evocació-empatia (representació mental de temps passats i pensar com haguessis viscut tu en aquelles circumstàncies)
ë Simultaneïtat (mentre nosaltres aquí som d’una manera a l’altre punta del món és diferent i passen coses diferents. Sorgeix el problema de menysprear altres indrets del món)
ë Continuïtat (església per anar a missa) i canvi (el castell ara és un restaurant)
ë Evolució causal (causa-efecte)
ë Ritmes evolutius i durades
ë Cronologia
Com percebre el temps històric?
A partir de les coses que ens han arribat del temps passat, les fonts.
Primàries: van ser fetes en el passat però arriben en el present
v Restes del passat-presents. Fonts materials.
v Relats viscuts. Fonts orals (avis)
v Documents antics. Fonts escrites
v Imatges del passat. Fonts iconogràfiques.
Secundàries: estan preparades avui per explicar el passat.
v Recreacions
v Contes
v Dramatitzacions
v Pel·lícules
v Jocs
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)