Medi Social- Tercera classe

Magistral 14/10/2011:

Avui hem realitzat una classe força teòrica, però que malgrat això, ha sigut dinàmica i atractiva, la qual cosa comporta el seguiment actiu de la lliçó. Per poder fer possible aquest fenomen el mestre a aconseguit captar l’atenció de les seves alumnes i endinsar-nos en un mon paral·lelament fantàstic: el conte.

¿ Des de quant existeixen els conte ?

la mare me’n explicava, l’ àvia em seia a la rentadora i mentre em donava l’ àpat, m’anava explicant el conte,... encara recordo el dia que el meu pare m’explicava aquells contes que tant valors amagaven: cooperació, respecte, empatia, solidaritat, esforç,... i els tiets! Perquè deixes de plorar mentre marxàvem del parc...

Tant és així que em de percebre el conte com una eina d’integració al pensament i un instrument d’aprenentatge de comportaments socials

Antigament, i degut al alt nivell d’analfabetisme (no tenien coneixements de la lecto- escriptura), els contes s’explicaven de manera oral.

La religió es va unir aquest fenomen, i va convertir els seus escrits, en una mena de contes moralitzadors que explicaven el bé i el mal, entre d’altres, la Bíblia, l’Antic testament,...

Posteriorment van aparèixer els contes populars i literaris com; els Tres porquets, la Caputxeta vermella, Hansel i Gretel (entre d’altres) que han crescut amb els nostres besavis, avis, pares... i ho seguiran fent amb els nostres fills, néts etc

Així doncs, és quedar clar que el conte, té un caràcter social vinculat a la família, però també ho està amb àmbits socials, com l’escola, la biblioteca,... i que per tant, pot considerar -se clarament  una eina  amb forma d’espiral (podem treballar i estudiar un concepte en diferents contextos i torna-ho a tractar en un altre moment de la vida, en diferents edats)

Si mirem els contes como a eina d’aprenentatge vers els infants descobrim que els contes els ajuden a desenvolupar una estructuració cognitiva, a determinar un temps i un espai (real o  imaginari: fa molt i molt de temps, un dia de primavera, una matinada fresca- en un bosc frondós, en el país de les joguines, a una casa de xocolata,) que els ajudarà a descontextualitzar situacions; no obstant, per que tot això sigui possible i alhora efectiu, és necessari que el narrador utilitzi un seguit d’estratègies i capacitats comunicatives associades a la narració del conte:

ë Utilitzar un vocabulari adient:

Una de les competències que em de desenvolupar com a docents, és ampliar cada cop el vocabulari, per ser integrades al seu propi.

ë El ritme i entonació adequada:

Gracies aquestes dues característiques, podem transmetre allò que es vol, o no, aprofundir.

ë Vocalització clara:

 Em de ser bons comunicadors, i per tant, em d’emetre les paraules de manera clara i comprensible. Per que això sigui possible ens recolzarem en les pauses i els silencis que ens ajudaran a vocalitzar amb claredat

ë Gestió de la mirada:

La mirada té un poder únic i exclusiu per això, quan estàs parlant al teu alumnat els hem de mirar ja que els fem  partícips, adquireix un paper actiu en el conte (d’aquesta manera és més fàcil desenvolupar la capacitat empàtica )

ë Expressivitat gestual:

Mitjançant l’expressivitat gestual ens podem recolzar en  corrobora alguna idea. El gest per tant permet visualitzar algun concepte (gran o petit- amb les mans més o menys separades), fins i tot alguns cops t’ajuda a donar força a l’idea que vols emfatitzar

ë Silencis i interrogatoris:

A través dels interrogants que es poden llençar en la narració d’un conte endinsem als infants i podem treballar, per exemple, de manera transversal,  l’empatia vers un altre personatges. En canvi gracies als silencis que fem podem crear unes expectatives i crear un clima

ë Expressivitat sonora i musical:

És evident que la musica es adequada per recrear i acompanyar els aconteixements i per tal d’incloure a l’alumne en el conte i ajudar-lo a comprendre el que succeeix.

ë Comparteix l’acció fent participar:

És interessant que puguem fer participar als alumnes per compartir amb nosaltres la narració

ë Creació del clímax:

Per tal de crear una situació de clímax una peça clau que ha de fer servir l’emissor es utilitzar una entonació adequada al context de la narració.

ë Obrir i tancar el conte adequadament:

Es important que per captar l’atenció de l’ infant i poder indicar l’ inici d’aquesta activitat s’esdevingui un principi , el qual generalment exposarà un temps i un espai determinat,  i per concloure s’ha de recorre a unes eines de tancament per indicar el fi de la narració, (vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos )

Cal comentar que recorre a altres eines que serveixi de nexe amb el públic, pot ser un bon instrument de connexió amb els infants, com per exemple les titelles.

D’aquesta manera m’agradaria concloure aquest testimoni sobre la classe impartida avui, ja que els contes són un recurs didàctic que vincula molts aspectes vàlids i necessaris per a formar a futures persones que sàpiguen conviure en societat,la societat a la que anomenem com a xarxa a través dels valors ètics implícits en ells.  Tanmateix, els contes no tracten d’omplir els nens de coneixements sinó d’oferir-los diferents perspectives i crear persones amb uns valors ètics ferms i estables.

Us deixo aquest enllaç que he trobat interessant per la gran quantitat de contes, endevinalles i demes que hi ha i que espero que en algun moment,... US SIGUIN DE GRAN AJUDA!

http://cositasparalospeques.blogspot.com/search/label/CLASICOS